La nau d'Emdennor

Foto del dia

2010-01-05T18:58:00.002+01:00

Tafanejant per internet (en concret, per l'APOD -Astronomic Picture of the Day- de la NASA), m'he trobat amb la foto d'avui, obtinguda allà per gener del passat 2009 a la platja de Las Olas, a Maldonado, l'Uruguai.

L'espectacular i poc freqüent formació atmosfèrica rep el nom de núvol rodant. Sembla com si una nau immensa haguera passat per allí, deixant-hi un gran rastre de combustible.

Amb això, acomiadem el 2009, Any Internacional de l'Astronomia, i inaugurem oficialment l'entrada al 2010 a la Nau d'Emdennor. Bon any a tothom!

Arribada a Edimburg

2009-11-28T05:04:00.003+01:00

Ja hi he tornat! I és que, des que vaig començar les classes (Després de 6 anys, m'he deixat la carrera de Física per una altra de Programació de Vídeo-jocs, i aquesta l'he agarrada amb molta força i motivació), no tinc massa temps de passar-me per ací.

A més a més, m'havia costat molt de continuar perquè tenia pensat d'escriure els meus viatges amb un esquema diferent, ja que aquest blog s'ha convertit bàsicament en això: en un blog de viatges. Ara, no només contaré les meves experiències, sinó que també donaré algunes dades interessants que podrien ser molt útils per a altres viatgers. Intencions de convertir-se en una guia de viatge? Potser, o pot ser es transformarà en quelcom diferent. Doneu-me temps, que aniré polint-lo post a post. Tan de bo us agrade el nou format.

Després de mirar opcions i mitjans de transport, vaig arribar a la capital escocesa amb tren. Des de Glasgow no hi ha molta distància, així que l'hora i mitja aproximada de trajecte se'm va passar volant. El preu del bitllet era de 9,70£ (vora 10,60€) des de Glasgow Central fins a Edinburgh Waverley (en altres paraules, l'estació central). No hi vaig veure molts problemes en quant a freqüència d'eixida dels trens, com que són ciutats properes, cada poc en sortia un.

En arribar allí, el primer que crida l'atenció és el palau que es troba junt a l'estació (el qual realment és un hotel de cinc estreles) i el famós Castell d'Edimburg il·luminat (era de nit quan hi vaig arribar), visible des de tot el carrer Princes (el qual és una de les eixides de l'estació de trens), sobre els jardins del mateix nom, clavat dalt de tot de la muntanya i donant un aspecte certament fantàstic (sí senyors, açò és Escòcia!).

Com és normal, el primer que vaig fer fou buscar l'hotel on tenia reservada una habitació. No era molt lluny, menys d'un kilòmetre de distància fins al número 3 del carrer Forth, així que es podia recórrer caminant sense que la maleta resultara massa càrrega.

L'hotel Regent House era xicotet, però prou acollidor i amb moltes comoditats, sense oblidar la proximitat al centre. L'única incomoditat, tot i no ser res important, va ser pujar una maleta a un tercer pis sense ascensor per unes escales estretes i circulars. I gens malament de preu. És clar que això depèn de la temporada i de la disponibilitat, però el que vaig pagar jo per una habitació individual privada amb bany, entre setembre i octubre, va ser de 46,40€ per nit.

Amb el "centre de descans" a punt, era hora d'anar a prendre alguna cosa i conèixer de prop la vida nocturna abans d'anar a dormir i preparar-se al dia següent per veure la ciutat diürna.

En quant al sopar, hamburguesa enorme fregida: tota una bomba de greix que, m'atreviria a dir, és típica escocesa. En realitat, qualsevol aliment arrebossat i fregit es podia trobar per aquells llocs, sense oblidar-nos del fish & chips, producte estrela de la gastronomia ràpida britànica.

A un pas de l'hotel i dels locals de menjar hi havia alguns pubs i discoteques, fàcilment visibles per la quantitat de gent jove, molt jove, que es trobava pel carrer. De tota manera, la zona amb més moviment nocturn està a l'Old Town, o Poble Vell, i els voltants de la Royal Mile, freqüentada per universitaris i turistes.

De l'Old Town i de la resta d'Edimburg ja en parlaré en el següent missatge, per no fer aquest molt més llarg, i perquè ja tenia ganes de tornar a publicar.

Glasgow en bus, 2 / La vida d'estudiant

2009-10-06T01:55:00.001+02:00

Continuem amb el mateix autobús del post anterior per acabar de visitar aquesta ciutat escocesa. I, com ja vaig comentar, aprofitaré també per contar, de manera molt breu, un poc de l'estil de vida que més m'agrada, el dels estudiants.

Glasgow compta amb tres universitats (quatre, si considerem que els campus més propers de la UWS estan a menys de 10km). Una d'elles, la més espectacular de totes (i la segona més antiga del país) és la Universitat de Glasgow, amb el veritable aspecte d'un castell, torre inclosa, i no és d'estranyar quan té al voltant dels 560 anys (a la foto, l'edifici més al fons, a la dreta. El de l'esquerra roig, el qual sembla un palau, és la Galeria d'Art & Museu Kelvingrove).

Aquesta universitat alberga uns 20.000 estudiants. Recordant que no és la única (les altres tres tenen un nombre similar d'estudiants), i sabent que tota l'àrea metropolitana glasgoviana(?) suma milió i mig d'habitants, hom pot imaginar-se la quantitat de gent jove que ha d'estar-hi establida, amb la consegüent oferta cultural i d'oci que s'hi pot trobar.

La nit a Glasgow, segons diuen, és molt animada, malgrat que jo no he pogut viure-la. Bàsicament perquè setembre és un mes en què els estudiants encara estan "adormits", fins i tot per a eixir de nit (al menys, a aquesta conclusió he arribat després de tants anys com a universitari a Burjassot o, de manera més general, a València). També hi compta que era principi de setmana...

Tot i així, sí vaig poder comprovar que tot és ple de bars, pubs, i altres locals per l'estil, a banda de botigues de moda (ja vaig explicar que Glasgow és una ciutat per anar de compres). Així doncs, està assegurada la diversió, la festa, el lleure... la beguda (és clar, estem al país del whisky!).

Precisament, hi ha una història (més que una història, una raó) sobre un fet ben curiós que "pateixen" alguns monuments de la ciutat sovint. Tan sovint, que és una mena de tradició i objecte de record per als turistes, fins i tot.

Segurament, en veure la foto endevineu per on vaig. I si no ho sabeu, jo us explique l'anècdota. Resulta que el recorregut en autobús passa per unes quantes estàtues les quals porten un con de tràfic al cap. Al menys, quan jo vaig passar, vaig veure un parell d'elles, però no sempre estan allí ja que la policia els sol retirar.

L'estàtua del Duc de Wellington (a la foto) és la més "tradicional", per dir-ho d'alguna manera. Si hi ha sort, com al meu cas, també es pot gaudir de contemplar el seu cavall amb tan atípic ornament.

Doncs bé, la història en qüestió és molt simple i absurda. Només es tracta d'una gamberrada que va començar una nit en què un home anava ben borratxo i se li va ocórrer de posar-li a aquest duc un con al cap. Agradava tant als locals que, quan li llevaven el barret, no trigava en aparèixer algun altre valent que el tornava a posar.

Vist així, sembla una llegenda urbana més que no una explicació convincent. Però els d'allí asseguren que això, a més a més, és un símbol del seu caràcter en contra de l'autoritat.

Ves per on, que tot està relacionat. No hi ha res més rebel que un universitari!

Ruta autobusera per Glasgow

2009-09-29T02:50:00.001+02:00

Per fi hi tornem! Ja que aquesta ciutat estava a mig recórrer, és hora de pegar voltes fent-hi una ullada general... en autobús, com no!

El trajecte comença a la cèntrica Plaça George, on es troba l'Ajuntament (o City Chambers) l'antic edifici del Banc d'Escòcia a Glasgow, i l'estació de trens de Queens street, entre d'altres edificis. A més d'un munt d'estàtues i monuments, com el que rememora als caiguts durant la Primera Guerra Mundial.

El dia acompanya, o al menys de vegades, doncs allí he pogut comprovar allò que es diu que a Escòcia s'hi poden veure les quatre estacions de l'any en un mateix dia. Així com en aquesta foto sembla estar el Sol ben present, junt amb alguns núvols, en qüestió de moments es posava a ruixar, tot i que no per gaire temps i de manera molt suau.

De fet, a 700m d'allí, al següent punt de la ruta, és a dir, a la Catedral i la Necròpolis (la qual vaig anar a visitar a peu posteriorment, amb pluja inclosa, per descomptat), el cel ja es veu gris en la foto.

En veritat, tanta grisor pega molt amb aquell lloc. La Catedral, d'un color fosc, i la Necròpolis, un turó ple de camins per on passejar i tafanejar làpides antigues... Té el seu punt amb pluja. A més a més, les vistes al temple des d'allí donen una bona perspectiva de la grandària d'aquell edifici.

Però com és Escòcia, els núvols donen pas de seguida al Sol, de manera que a les següents parades, com la cruïlla de Glasgow Cross , amb el campanar Tolbooth, o el Palau del Poble, tot és llum. La foto de la dreta és un edifici anomenat Templeton on the Green, i el People's Palace quedaria a la dreta de la font.

Aquest palau és un museu d'història local sobre la ciutat i els habitants de Glasgow, o "d'història social", com recorde haver llegit allà. Pegat a l'edifici per la part posterior hi ha una construcció de cristall a mode de jardí botànic, coneguda amb el nom de Jardins d'Hivern.

El següent tram del recorregut passa per tornar al punt de partida, i me'l reserve per a més endavant perquè té, potser, un enfocament més estudiantil. I, per altra banda, perquè els posts no es facen tan llargs.

Ja ho tinc bé

2009-09-22T20:14:00.006+02:00

Doncs sí. Fa 11 dies que he arribat a casa des d'Amsterdam i encara no he donat senyals de vida al blog, així que ja ho tinc més que bé.

Llevat dels caps de setmana, des que he tornat, no he fet altra cosa que prendre'm unes vacances per descansar del viatge i del treball de tot l'estiu, trobar-me de nou amb els amics, tornar a l'entrenament de kung fu, dormir, menjar, gossejar, etc. En realitat, tampoc està gens malament, no?

Però ja és hora de reprendre la Nau. No contaré, però, les vivències per la capital neerlandesa, ni els maldecaps que vaig patir des del primer moment en què començava la tornada a casa. Al menys de moment.

Primer tinc pendent d'acabar els posts sobre el viatge de l'any passat a Escòcia. Així doncs, ~~aquesta setmana~~ aviat "tornarem" a Glasgow.

No se n'aneu massa lluny que aviat hi haurà actualitzacions i la Nau pegarà a volar de nou.

La Nau alça el vol

2009-09-07T00:25:00.005+02:00

Per fi. Ja estic de vacances! I amb elles, han arribat també els viatges.

En aquesta ocasió, com ja vaig avançar anteriorment, la destinació serà Amsterdam, on hi estaré des de demà (avui, segons el rellotge) fins divendres, amb ganes de diversió ~~i de fer maldats~~.

Per començar a donar-li un poc d'ambient neerlandès a la Nau, i com que és tradició en cada post on avise d'un proper viatge, no m'he pogut resistir de googlejar una imatge de benvinguda especial per a l'ocasió.

Si no m'he enganyat, l'església de darrere ha de ser la de Sant Nicolau, visible des de l'Estació Central (el lloc on més vaig romandre la darrera vegada que hi vaig anar, al 2006).

Tindreu notícies meues molt aviat.

PS1. A hores d'ara, acabe de fer les reserves d'allotjament, no tinc absolutament res de l'equipatge preparat, i demà tinc molta feina per fer abans que l'avió s'enlaire allà les 15:40h.

PS2. Finalment, he desistit d'un últim post-farcit sobre les festes de Rafelbunyol, doncs vaig poder gaudir-les ben poc. Aleshores, queda pendent per a l'any següent.

Sol i platja al Perelló

2009-09-01T00:36:00.007+02:00

Com que ja són algunes les ocasions en què m'heu preguntat on treballe (si no pel blog, pel facebook o altres mitjans), i com que estic a base de posts-farcit, aprofitaré per mencionar el poble on, podria dir, passe els estius.

No és que estiga a cap apartament o caseta vora la mar a El Perelló, de fet quasi tots els dies toca fer viatge de 30 minuts des de Burjassot fins allí («quasi tots», si no em quede a dormir per allí després d'una nit de festa, a l'epicentre de la Ruta del Bakalao als anys 90, per cert), però estic més temps en aquell poble, pedania de Sueca, que en altre lloc.

I sembla graciós que, tot i treballar a una botiga de menjars per a emportar a menys de 200 metres de la mar, no haguera anat encara a visitar la platja. Al menys no fins la setmana passada. Prova d'allò és la foto.

Pròxim objectiu, anar a la mar i banyar-m'hi (en aquesta ocasió només hi vaig anar per prendre la fresca, el sol, i per dinar).

PS. Probablement, penúltim post-farcit d'una temporada poc prolífica (el darrer serà sobre les famoses festes, ja imminents, de Rafelbunyol, al nord de l'Horta Nord). Tornarem doncs a engegar la Nau per acabar de contar la meua estada a Escòcia l'any passat i per escriure sobre el meu proper viatge (per segona ocasió) a Amsterdam, durant la segona setmana de setembre.

Les cascades Victòria

2009-07-23T23:21:00.010+02:00

Què millor per sobreviure a un dia tan calorós com el d'avui per anar a Zàmbia i banyar-se a les cascades Victòria, un dels racons més impressionants de la Terra. Heu llegit bé: CASCADES.

No, no es tracta de cap broma, ni la imatge està manipulada (o al menys això crec). En aquell salt d'aigua es forma una mena de piscina anomenada Piscina del Diable o Devil's Pool, en la qual hom s'hi pot banyar en èpoques de baix cabal, gaudint d'unes vistes immillorables.

BON ESCABUSSÓ!

Nau sense combustible

2009-07-13T23:29:00.002+02:00

No. Òbviament, l'estiu no és bona època per escriure al blog. És el problema de treballar al món de l'hostaleria...

D'aquesta manera és clar que no hi ha ganes d'escriure, però és que tampoc no arriben les paraules per tal de bloguejar. A falta de combustible, temps i altres coses, i incapaç de penjar oficialment un "tancat per vacances" a la nau (si és que se'n poden dir, de vacances), em pense que la millor opció és dedicar una temporada als posts de farcit. Per tal de no tenir això mort, hi publicaré escrits simples i no massa llargs, en altres paraules, frescs i ideals per als dies tan calorosos que molts estem patint.

La nau pot estar al garatge, però l'aire condicionat és encès!

Viatgers a Tôkyô

2009-05-25T23:57:00.003+02:00

Encara continuem amb el parèntesi del tour escocès (són les meravelles de la meua nau, que pot recórrer milers de kilòmetres en poc de temps...) per fer una breu visita a la capital del país del Sol Ixent.

Ahir diumenge van emetre a Cuatro una nova edició del conegut programa Callejeros, una barreja entre el documental i el reportatge d'actualitat, famós a internet pels freaks i altres personatges que hi surten.

Ara, però, han agarrat les maletes i s'han anat pel món a mostrar-nos aspectes molt particulars que poques vegades podem veure als típics documentals de viatges o a les guies turístiques. Així és com ha nascut Callejeros viajeros.

Com deia, ahir emetien un nou reportatge del susdit programa, l'objectiu del qual era Tòquio. I ja que em considere un gran amant d'aquesta ciutat nipona (va quedar clar en el meu rànquing, tot i que potser ara hi faria alguns canvis), no podia quedar-me sense mencionar-ho. És per això que compartisc el vídeo amb tots vosaltres.

No podia ser d'una altra manera, a youtube ja el podem trobar sencer. Això sí, dividit en sis parts. Però com se sol dir: "el que hi ha, juga", i a falta de tenir-lo en millor qualitat per descarregar tot d'una, ací el penje per a qui no l'haguera vist.

Foto del dia

2009-05-20T09:40:00.008+02:00

La nau d'Emdennor fa una parada a Glasgow per mirar un moment al cel (tenint cura de no cremar-nos els ulls), doncs si fa cosa de tres mesos vam veure a la foto del dia el trànsit de l'Estació Espacial Internacional davant la Lluna, ara podem gaudir d'una altra nau companya que fa el mateix, davant d'un altre astre, però.

L'astre és, òbviament, el Sol, per això deia que hem de tenir cura de no cremar-nos els ulls en mirar. I la silueta de la nau que s'hi dibuixa és la del transbordador Atlantis, quan anava de camí cap al telescopi espacial Hubble. La foto, feta per la NASA des de la superfície terrestre, va ser obtinguda la primera quinzena de maig, i publicada pel diari El País, on la vaig trobar fa un parell de dies.

Passeu un bon dia!

Glasgow esportiu i hostaler

2009-05-19T23:58:00.004+02:00

Com ja vaig dir en l'anterior post, tenia poc de temps per poder gaudir de Glasgow, i en aquella situació el millor que podia fer era anar ràpid. Per això mateix tampoc em vaig parar molt a mirar-me com funcionava el transport públic. De fet, ho vaig fer una vegada, i veient que era més ràpid agarrar un taxi, cap a ells me'n vaig anar.

Bo, al meu favor tinc que l'allotjament el tenia prou lluny del centre i a primeries d'anar caminant, tots els busos anaven al contrari meu, mentre que els taxis tant anaven en un sentit com en altre. I per l'altra banda, sempre té el seu encant pujar a un famós taxi britànic.

Sí, com sembla ser, el típic black cab no és exclusiu dels carrers de Londres, o d'Anglaterra en general, doncs també roden per Escòcia, fet pel qual no lleva que siguen més barats.

Tal i com he dit, l'hostal el tenia prou allunyat. Exactament estava junt a l'Estadi Firhill, la casa dels Glasgow Warriors, equip de rugbi, i dels Partick Thistle FC, equip de la Primera Divisió Escocesa, o Scottish First Division (no confondre amb la Scottish Premier League, que és una categoria diferent). De fet, des del meu dormitori es veia una part del camp de joc.

I parlant d'habitacions, on jo dormia, més que a un hostal pareixia que estava a una residència d'estudiants per la manera com era el dormitori. I efectivament, era una mena d'hostal pensat per a aqueix col·lectiu. Així podia llegir-se al cartell de l'entrada: "allotjament per a estudiants i hostes".

Arribats a aquest punt en què escric sobre llocs on dormir, m'està entrant la son, i com que demà vull matinar, ho deixaré ací, a veure si aconseguisc un rècord en tema d'anar-me'n prompte al llit!

Bona nit a tots i fins el proper post!

Glaschu - Glesca - Glasgow

2009-05-05T00:07:00.003+02:00

Després de molt de temps en què he estat massa absent per ací, he decidit que ja ho tenia bé (en part, després d'haver creat un blog nou i tornat a la blogosfera), així que ja hi he tornat per a continuar on m'ho havia deixat. Per altra banda, el fet que tinguera a punt gran part del post, m'ha fet decidir de publicar-ho en dues parts. Això, o trigar molt més en tornar a postejar de nou!

Bé doncs, anant al tema, els noms del títol es troben en les tres llengües oficials (gaèlic escocés, escocès i anglès) a Escòcia, i és d'aquestes tres maneres com és coneguda la meua primera destinació al país. Malgrat no ser la capital, és la ciutat més gran i més dinàmica, cosa que és fàcil d'adonar-se'n passejant pels carrers: la seua dinàmica la marca l'activitat comercial. No és estrany, de fet, que gent que viu a Edinburgh vinga a Glasgow amb l'única finalitat de comprar, tal i com em va contar María, que duu uns anys vivint a la capital.

En arribar a l'estació d'autobusos, la meua primera impressió va ser la d'una ciutat industrial, blocs d'edificis vells, indústries, etc. Però també moderna, com es pot veure a la foto (un rellotge amb potes no és molt comú, no; i al fons, un edifici tot ell de cinemes, ben gran). Potser el seu caràcter dinàmic, com ja he dit adés, l'ha motlurat així.

Una d'aqueixes evidències de la nova construcció la constitueix una mena de Ciutat de les Ciències escocesa, dins la qual se celebrava durant aquells dies el 59é Congrés Internacional de l'Astronàutica. De fet, la primera raó per què vaig triar aquesta destinació va ser per això mateix, doncs vaig ser voluntari durant el 57é congrés (IAC) fet a València el 2006 (a la CAC també, ves per on) i hi vaig gaudir molt, alhora que vaig conèixer gent de tot arreu.

En principi el viatge anava a consistir en una quedada entre alguns dels voluntaris, però per qüestions de dates ningú no va poder. Sense tenir en compte, és clar, a la xica que ja he mencionat més amunt i la qual està vivint a Edinburgh, on vaig visitar-la.

En la següent publicació (tan de bo que arribe aviat...) quedarà per contar la descripció general de la ciutat. Endevineu des d'on? Igual que a Berlín, on disposava de poc de temps, vaig optar per un autobús turístic. Però a més parlaré d'altres aspectes!

Feliç inici de setmana!

Nau al garatge

2009-04-06T00:31:00.007+02:00

Així és. Fa dies que no trac la Nau d'Emdennor a pegar voltes pel món, malgrat haver-se quedat a mig contar el trajecte des de Preston a Glasgow. El vehicle s'ha quedat aparcat per algun lloc perdut d'Anglaterra...

El cas és que el post sobre la ciutat més gran d'Escòcia ja duu temps encetat, però he d'acabar-lo encara. El problema és que últimament tinc tota la blogosfera abandonada. Només Facebook i més Facebook, sense postejar ni llegir els blogs que normalment seguisc.

Però aquest mes d'abril serà diferent, i la nau ja està engegada amb els motors a punt. Només caldrà obrir la porta del garatge i tornar a enlairar-se pel món rumb a Escòcia.

Frikades (o metàfores) a banda, aviat tindreu notícies.

Foto del dia

2009-03-04T01:16:00.002+01:00

No hi ha fenomen tan rutinari ni periòdic, però bonic de presenciar al cel no obstant tot, que el Sol ixent, i més en concret, el moment abans de la seua eixida. Sí senyors, hi estem tan acostumats a ell que no ens hi adonem (també hi compta que molts encara dormen aleshores, d'acord), malgrat regalar-nos la vista amb tot un seguit de colors i tonalitats.

La foto està feta en aquest moment, també molt psicològic (o biològic), doncs tot desperta i un nou cicle comença, i açò sempre és símbol de renovació. El paisatge també acompanya, amb el llac en primer pla.

No, no és l'Albufera de València tot i semblar-ho (a primera vista, pot parèixer el mirador que hi ha a l'Embarcador del Pujol, sempre ple de guiris i/o domingueros, pel qual hi passe tots els caps de setmana per anar a treballar). En realitat és el llac Tuggerah, a Nova Gal·les del Sud, a Austràlia. Ara que per la seua situació geogràfica, té moltes similaritats amb la susdita Albufera.

Però si us hi fixeu bé, hi ha un fenomen al cel molt poc freqüent, o al menys no és tant corrent com l'albada. Em referisc òbviament als astres que llueixen allà dalt, els quals formen una conjunció de tres planetes (Mercuri, Júpiter i Mart, en ordre de dalt a baix) i la Lluna. A més a més, el nostre astre veí mostra una cara peculiar, causada pel reflex de la llum solar en la Terra, la qual es torna a reflexar en la Lluna, provocant que aquesta puga veure's com si estiguera plena, tot i que amb una menor intensitat. És l'aspecte conegut com a llum cendrosa.

En aquest enllaç està el bloc de l'autor de la foto, Mike Salway, on hi podreu trobar-ne més dels moments anteriors, quan encara és nit tancada. Resulta interessant de veure la conjunció i el paisatge a mesura que va clarejant el dia.

Liverpool i Preston

2009-02-28T01:03:00.006+01:00

Per fi tinc una estona per acabar d'escriure aquest post. Ací comença, doncs, el relat de la meua visita a Alba (Escòcia, en gaèlic escocès).

Igual que al viatge a Alemanya, vaig passar per quatre ciutats. Ara bé, dos d'elles ni tan sols eren escoceses, sinó angleses. El meu avió des de València arribava a Liverpool, la qual no vaig tindre l'ocasió de visitar tant com haguera volgut en un principi.

Al menys, des de l'Aeroport de Liverpool (que, com es veu a la foto, té el nom de John Lennon) fins a l'estació de trens de L ime Street vaig poder gaudir d'un recorregut amb autobús d'un típic dia plujós per la ciutat. Bé, més que ploure, hi ruixava. Entre els edificis que em van cridar més l'atenció (per conèixer-los d'avantmà), vaig ser capaç de trobar en la distància a les dues catedrals, l'anglicana i la metropolitana, més moderneta aquesta última.

En arribar allí, vaig comprar un bitllet cap a Preston, la meua següent destinació, ja que amb anterioritat havia reservat per internet una plaça d'un autobús de baix cost per anar des d'allí fins a Escòcia, més concretament a Glasgow. El tren eixia d'allí més tard, per tant, tenia una mica de temps per menjar alguna cosa i pegar una volta pels voltants (valga la redundància). No massa lluny, però.

Des de la meua situació era visible la Radio City Tower (oficialment, Saint John's Beacon), una torre similar a aquelles a què ja m'he acostumat a veure en moltes ciutats, sobretot d'Alemanya, davant la qual hi havia una pantalla gegant de televisió, com si allò fóra un Picadilly Circus o Times Square en miniatura, molt en miniatura.

Afortunadament, l'estació estava al centre de Liverpool, i els seus voltants donaven per a molt, sense haver d'anar massa lluny. De fet, només sortir d'allí, a banda de la imatge que es veu a la foto de l'esquerra, estava un dels edificis més bonics de la ciutat. El més bonic per a mi, dels pocs que vaig poder tenir el plaer de visitar. Es tracta de Saint George's Hall, que, junt a la Biblioteca Central, la Galeria d'Art, i d'altres, forma un conjunt clàssic preciós.

Arribat el temps de pujar al tren, em vaig dirigir, com ja he dit, cap a Preston. D'aquell lloc vaig poder veure encara molt menys que a Liverpool. No hi vaig fer cap foto pensant que a la tornada tindria més temps de fer-les (no va ser així), però bé, només cal passar-se pel Google Earth, teclejar "Preston" i veure l'estació de trens o la d'autobusos.

Entre ambdues estacions està el carrer Fishergate, per on vaig haver de passar. Es veu que és, sinó el que més, un dels carrers més comercials, doncs estava ple de gent amunt i avall, amb botigues, locals de menjar (un darrere l'altre), centres comercials, etc.

Una vegada a l'estació d'autobusos, i localitzada la porta per on eixiria el meu bus, vaig posar-me a buscar un lloc on dinar, just en front de l'estació, on vaig trobar una altra galeria comercial que anava a eixir a un carrer paral·lel on hi era (per a variar) un altre mercat a l'aire lliure.

D'aquesta ciutat, doncs, puc dir que vaig veure una mica de la seua vida comercial.

Al següent post, després d'un llarg viatge en autobús (no massa quan, com al meu cas, s'hi va mig dormint), xafarem la meva veritable destinació, Escòcia, i visitarem Glasgow. I parlant de dormir, me'n vaig ja al llit que és tard i demà he de treballar prou de matí!

Scotland ho!!!

2009-02-24T14:18:00.005+01:00

Fent ús d'aquesta expressió marinera (terra a la vista!), faig saber que el primer post sobre el meu viatge per aquelles terres nord-britàniques (no ens oblidem que també vaig xafar sòl anglès!), després d'haver-les visitades el passat setembre/octubre, ja està en marxa i que molt aviat, ~~si més no demà~~*, veurà la llum al blog.

Així que la tripulació de la nau avisa als viatgers a bord que s'ajusten els cinturons, perquè en un tres i no res posarem rumb cap al Nord.

PS. Primera foto: Fiord de Forth, amb Edimburg en primer terme, des del Nelson Monument. Segona foto: Illa de Wight, a la costa Sud d'Anglaterra, des de l'avió camí cap a casa.

*[ACTUALITZACIÓ 26/02/2009]:
Qui diu "demà", diu quan puga... Ahir vaig estar amunt i avall i encara no he pogut polir-lo. Tractaré que estiga avui, tot i que tampoc és que vaja massa bé de temps...

Bloc de viatges

2009-02-22T21:31:00.002+01:00

Els blocaires estareu amb mi que en algun moment sentim la curiositat de saber des d'on accedeixen o enllacen al nostre bloc. Gràcies a Google Analytics puc tafanejar certes estadístiques tals com les ciutats des d'on ho llegeixen, la font o l'origen de la visita (és a dir, la pàgina web per la qual hi entren).

Fa pocs dies descobria així un bloc al qual jo no hi havia entrat abans. A més, la seua adreça ja m'agradava a primera vista, blocdeviatges. Tan simple com això, i tan esplícit en les seues intencions. No cal aclarir que viatjar és una de les meues principals passions (com s'explica si no el meu bloc?).

Però no acabava la cosa ací. Quina va ser la meua sorpresa quan vaig llegir que no només havien enllaçat la Nau d'Emdennor, sinó que li havien dedicat un post. L'autor de El bloc dels viatges s'encarrega d'escriure, principalment, sobre altres blocs escrits en català amb aquesta temàtica. També sobre literatura relacionada, guies de viatges, etc.

De fet, si moure's pel món no és possible, el millor simulador de viatge que existeix és la literatura, dues aventures quasi sinònimes.

Us convide a tots a entrar-hi, en especial als amants del viatge, i també als simples curiosos que volen pegar una ullada a un bloc tan interessant i amb tantes recomanacions igualment interessants sobre literatura i altres blocs.

Foto del dia

2009-02-06T23:49:00.001+01:00

Repetint un dels primers posts amb què vaig començar a escriure en aquest blog, torne amb la secció de la "foto del dia", amb intents de donar-li més freqüència. Ja veurem si es converteix en una "foto del mes", o tan de bo, "foto de la setmana"... I aprofitant que 2009 és l'Any Internacional de l'Astronomia, aquest tema serà una gran font per trobar-ne, de fotos.

En la imatge, no cal dir que la protagonista és la nostra veïna, la Lluna, en una foto obtinguda el passat 2 de febrer. Ara bé, hom s'ha de fixar-hi per tal d'observar quelcom estrany ací. A l'altura del Mare Serenitatis (una mena de taca d'un color gris més fosc que la resta de la superfície) hi ha un vehicle espacial amb certes tonalitats blavenques.

El vehicle és l'Estació Espacial Internacional, i el seu color és causat pel reflex de la Terra sobre ella. Una nau que, com la d'Emdennor, viatja al voltant del món i l'observa. En aquest cas, ha sigut la meua nau qui ha observat primer a l'EEI...

Bon cap de setmana!

PS. Tècnicament, «qui ha observat primer» és l'observatori Lick, al mont Hamilton (Califòrnia), doncs d'ells és la foto.

Google Mars & Google Ocean

2009-02-04T05:26:00.002+01:00

Aquest és l'enèsim post que escric sobre el programa made by Google que tant m'agrada (i us puc ben assegurar que no serà l'últim), anomenat Google Earth. La raó és que no deixa de sorprendre'm amb totes les aplicacions que hi van afegint. A veure... fem un llistat de les més destacades, o al menys aquelles que més m'han cridat l'atenció (segurament no seran en ordre i algun aspecte se'm pot haver oblidat):

- Google Earth pròpiament dit (l'original, una gran foto aèria de la part de terra del planeta).
- Terreny (apropant la vista degudament i posant-la en perspectiva, es pot veure l'orografia del planeta en 3D).
- Panoramio (una plana web on tothom pot penjar fotos de paisatges, monuments, etc. i geoetiquetar-les, per tal que després puguen ser vistes al programa en qüestió), i altres galeries.
- A continuació del punt anterior podria ficar al mateix grup totes aquelles cosetes (capes, se'n diu), del tipus "coses interessants" de National Geographic o de BBC, el trànsit (el qual només he pogut comprovar que funciona a les carreteres dels EUA i Anglaterra), l'oratge, referències de la Viquipèdia, mapes de carreteres, llocs d'interés turístic, etc.
- Edificis en 3D (igual que amb Panoramio hom pot penjar fotos seues, amb un programa anomenat Google SketchUp es pot dissenyar qualsevol edifici o monument de manera tridimensional, per després veure'l al G.E. de la mateixa manera que el terreny).
- Simulador de vol (un senzill joc per sobrevolar el món).

- Llum solar (no és gran cosa en el sentit tècnic, però enfosqueix les regions del planeta segons l'hora local).
- Google Sky (un simulador celeste amb el qual veure les estrelles, planetes, galàxies, etc. tal i com es veurien des de la Terra).
- Google Street View (la darrera gran actualització de la qual he parlat ací, fotos en 360º dels carrers de les grans ciutats. En el cas dels EUA, de totes les carreteres del país fins i tot).

Fins fa no molt, això (i alguna cosa més) era Google Earth. No era prou, però. Poques setmanes arrere ens van sorprendre amb la possibilitat d'observar amb tot detall les principals obres d'art del museu del Prado de Madrid. Repetisc, amb tot detall. Absolutament.

Per si fóra poc, ahir llegia al diari que ja hi ha una nova versió del programa (beta, és a dir, en fase de proves), amb grans novetats. La primera, Google Mars, que no és res més que la versió marciana del G.E., incorporat tot al mateix programa. En segon lloc, Google Ocean, una versió de la ja existent funció "terreny", aplicada al fons marí. Però no només és això, es tracta d'una altra capa amb més opcions sobre els oceans. A més a més, quan la vista està considerablement a prop de la superfície marítima, és fàcil adonar-se'n que han donat a l'aigua una certa animació, emulant el reflex del Sol, de manera que sembla que es mou.

Finalment, una altra funció força interessant és la imatge històrica, o en altres paraules, l'opció de mostrar un lloc determinat en diversos moments en què es va fotografiar. Òbviament, depén del fet que en el passat hi haguera imatges del punt que es vol mirar. Per exemple, Nova York es pot visualitzar tal com era el 1997 (en blanc i negre). Un altre exemple, en tenir visible Europa sencera, dóna l'opció de tornar fins el 1940! Tot i que encara no he descobert quin punt en concret va ser fotografiat (i no, no es tracta ni de Berlín, ni Londres, ni París).

Per entendre-ho millor, he fet dues captures de dos moments diferents a la zona al costat de ma casa, on es troba l'IFIC (i altres instituts), i el futur Parc Científic de la Universitat de València.

La primera imatge és del 16 de novembre de 2002, quan ni tan sols passava el tramvia per davant dels Instituts, i la rotonda d'entrada a Burjassot era rodona. A la segona, del 12 de novembre de 2007 (la qual és l'última foto fins a la data), ja s'aprecien els canvis al nou bulevard, tramvia i rotonda allargada inclosos, el nou barri de Cases Verdes (part superior), etc.

En resum, Google Earth no para de sorprendre'm, i m'encanta cada funcionalitat nova que hi afegeix. En poques paraules, són uns cracks! Ja estic esperant les que segurament seran les properes grans actualitzacions: ampliació del Street View a tot el món, perfeccionament de Mars i Ocean, i la incorporació de Google Moon, ja existent a la versió on-line. I qui sap si d'ací uns anys, també un Google Venus...

新年好！！

2009-01-26T20:32:00.003+01:00

La nau d'Emdennor posa rumb cap a la Xina per desitjar-vos a tots el bon any nou que avui comença. Enguany, l'animal del zodíac corresponent és el bou, i no serà fins el 13 de febrer de 2010 que acabarà per donar pas a l'any del tigre.

Això passa perquè l'any xinès no es regeix pel Sol, sinó per la Lluna, amb el qual no hi ha una correspondència exacta de la seua durada amb l'any occidental.

Com he escrit al títol, en xinès (llegit xin nian hao), FELIÇ ANY NOU!!!

PS. El bou de la foto és de la zona financera de Nova York. Quins records...

Berlín nocturn

2009-01-18T00:11:00.006+01:00

I ens acomiadem de Berlín (i d'Alemanya) amb aquest post sobre la faceta més ~~gamberra~~ preciosa de la ciutat, com bé diu el títol, la nocturna.

En arribar a Berlín de nit, em va cridar l'atenció com d'il·luminat estava tot. Tenint en compte que arribava allí amb una idea un poc desfasada d'allò que m'hi podria trobar. És, de fet, la ciutat europea millor il·luminada de nit, i val molt la pena pegar una volta per veure-la. Imagineu la Hauptbahnhof, enorme com és, i tota de cristall, plena de llum. I tot i així, no res en comparació amb la Potsdamer Platz, on és tot llum i modernitat, especialment el Sony Center, el qual a l'interior té un sostre que va canviant de color constantment. En la foto de l'esquerra, és la part morada. De nit és tan ple de gent com de dia, fent honor a la consideració de centre neuràlgic. És lògic, havent-hi centres d'oci i cinemes, com tenir un Kin epolis enmig de la ciutat.

Però per a oci nocturn, res com provar la festa berlinesa. Després d'arribar al primer hostal (hi vaig estar en dos, després ho contaré) i sopar, vaig buscar la zona per on sortir a prendre alguna cosa. Òbviament hi ha molts llocs on trobar festa, i jo buscava el barri turc (en el meu altre bloc ja he deixat clara la meua devoció per Turquia i la música que prové d'allí), però no ho vaig trobar cap local típic (potser em vaig enganyar de barri) i vaig estar anant de pubs. Tampoc em puc queixar. La gent era genial i oberta i es feia amistat amb qualsevol en un no res. Una meravella, en poques paraules. Com quan vaig sortir per Nova York, igual. A Berlín es pot trobar qualsevol estil, siga el que siga, és benvingut. I la nit és molt completa, ja siga underground o més comercial. Tot hi té cabuda.

Després de la festeta tocava dormir. Jo la veritat és que ja he superat l'etapa dels albergs i he pujat de nivell... Em comprendreu quan acabeu farts d'arribar de nit a una habitació compartida i per respecte als companys no vols fer soroll ni encendre el llum per no destorbar ningú. Ara, amb un dormitori molt simple (amb bany propi, això sí) estic conforme. I l'hostal on vaig estar complia molt bé la seua funció, a més de la seua localització al Mitte, just al costat de l'Ambaixada Nord-coreana i molt a prop dels principals monuments, cosa que no em va servir de molt, ja que allí vaig passar la primera nit, i al dia següent me'n vaig anar a un altre que estava més lluny, per la zona de Ku'damm.

I us preguntareu per què vaig fer això. La raó és al documental de Planeta Finito sobre Berlín, al qual surt un hotel molt curiós, que es diu Propeller Island, on no em vaig poder resistir d'anar-hi, triant l'habitació que veieu a la foto esquerra (no està manipulada, l'únic truc és que està del revés), i que podeu veure millor al propi documental a partir del minut 7:04. El preu d'una nit em va resultar de 115€, però estar allí valia la pena. Amb un comandament de música ambiental i tot. A més, hi havia quatre llits, així que en cas d'anar en companyia, surt a 40€ la nit (al preu de l'habitació se li sumen 15€ per persona addicional, és a dir, un total de 160€ per a quatre persones), prou més raonable. Tot i així, també hi ha habitacions a partir de 70€, i si us agrada viure experiències fora del comú, tampoc són tants diners.

I Berlín és això, una ciutat fora de sèrie! No deixeu de visitar-la si teniu l'ocasió.

Al següent post comença el viatge a Escòcia, per fi!! Passeu bé el que queda de cap de setmana i estudieu molt si heu d'estudiar.

Berlín des de l'autobús (2a part)

2009-01-03T22:18:00.003+01:00

I seguim amb l'autobús en aquest post que serà el penúltim sobre Alemanya (de verdad de la buena). I tranquils, que el darrer no anirà d'autobusos, sinó de la vida nocturna (i serà breu, o això vull jo), per a continuar després amb la següent destinació que és Escòcia ^_^

..............................................

Entre el Checkpoint Charlie i el Memorial per l'Holocaust hi ha uns quants edificis antics molt bonics que no vaig mencionar en l'anterior missatge. Es tracta d'allò conegut com a Gendarmenmarkt, una plaça on antigament hi havia un mercat (d'ací el nom de "markt") on es troben les esglésies bessones (cadascuna de les quals estava dedicada a una branca del Cristianisme) i enmig d'elles, la Konzerthaus, un enorme teatre del mateix estil que les esglésies, i que actualment és la seu de l'Orquestra Simfònica de Berlín.

El següent punt destacable és l'Alexanderplatz, o Alex per a abreviar, creuant primer per l'Illa dels Museus, des d'on es té una primera visió des de lluny de la majestuosa Catedral i de l'espai en obres que pretén reconstruir l'antic Palau de la Ciutat.

L'Alex és una altra plaça de gran importància a Berlín, equiparable a la Potsdamer. Actualment és sempre plena de gent i, antigament va ser un nus important de comunicació per a, més tard, durant l'època de la República Democràtica, ser un lloc de mostrar-se al món, amb la seua inconfusible Fernsehturm, símbol de modernitat en el moment de ser construïda, i símbol actual de la ciutat, visible des de qualsevol punt.

Entre els molts edificis històrics que hi ha per aquesta àrea, es troba el Rotes Rathaus, o Ajuntament Roig, un dels ajuntaments que existia a Berlín durant la seua divisió. El nom no fa referència (o potser sí) a la ideologia política del govern soviètic, més bé es tracta del color físic de la rajola que compon l'edifici, com es veu a la foto, amb la Torre de la Televisió sempre present.

Des d'ací, l'autobús pega una volta per tornar a passar per la Museumsinsel, aquesta vegada més a prop de la Catedral. És aleshores quan realment es poc percebre com de monumental és l'edifici, amb una pedra fosca i unes cúpules de bronze que la fan més espectacular.

Junt a ella està el primer museu de Berlín, conegut com a Altes Museum, on hi ha antiguitats dels romans i els grecs. Darrere d'aquest museu es troben uns quants més que donen el nom a l'illa.

En sortir d'aquesta pel bulevard Unter den Linden, es troben edificis tan singulars com la Universitat Humboldt, la Biblioteca, o l'Òpera junt a la qual hi ha un memorial en record dels llibres cremats durant el nazisme. La veritat és que el bus passà tan ràpid per aquest punt que vaig mirar cap a la Universitat (a la meua dreta) i a penes vaig tenir temps de veure el susdit memorial (a l'esquerra). A la propera vegada serà.

Recorrent tota Unter den Linden s'arriba a la icona berlinesa per excelència: la Porta de Brandenburg, punt d'encontre entre Berlín Est i Oest quan la ciutat estava dividida. Crida l'atenció veure fotos del Mur que passava per davant d'ella, i el seu aspecte actual renovat, pensant alhora que només fa 20 anys que va caure (NOTA: aquest any que comencem, farà el 20é aniversari de la caiguda del Mur el 9 de novembre. Jo hi vull anar!! ha de ser brutal!! de fet, la porta és un lloc de celebració i si han de commemorar alguna cosa, és sens dubte ací). Ara bé, quan més preciosa està és de nit, amb tota la il·luminació.

Ben a prop d'ací es troba el complex parlamentari o barri governamental, amb la Cancelleria, els despatxos del Bundestag, o la Biblioteca del Parlament, per posar uns exemples. Des de la mateixa Porta de Brandenburg es pot veure el Reichstag, o Parlament. Un edifici de l'època prussiana amb una cúpula de cristall construïda en acabar la Guerra Freda i on s'hi pot pujar.

Amb tant d'edifici modern que hi ha per aquesta zona, no pot faltar la Hauptbahnhof, que està molt a prop d'ací. Un edifici enorme, com ja vaig dir en un altre missatge.

I xiquets, això ja s'acaba. Perquè passant l'Estació Central, l'autobús travessa tot Tiergarten, un parc immens en el centre de Berlín, creuat de punta a punta per l'Avinguda del 17 de Juny, dins la qual hi ha la Siegessäule, o Columna de la Victòria. No sé si m'ho sembla a mi, però moltíssimes ciutats tenen una columna de la victòria. A tots ens agrada sentir-nos victoriosos...

Sense deixar l'avinguda que deia abans i arribant a la seua fi (passant per la Universitat Tècnica), l'últim punt que visita l'autobús és el Palau de Charlottenburg, el qual es troba un poc allunyat cap a l'oest de la resta del trajecte, per a terminar, per fi, tornant al punt de partida.

I ací acaba la visita turística de Berlín. El proper post contarà un poquet de la ciutat de nit i el tema de l'allotjament. Amb això tocarà la seva fi el llarguíssim reportatge sobre Alemanya. Ja tocava!!

Berlín des de l'autobús (1a part)

2008-12-31T02:23:00.003+01:00

Ho havia promès i ací estic, sis dies després de l'anterior missatge, amb la ruta autobusera per Berlín. Una volteta de dues hores de durada amb explicacions multilingües.

Com ja vaig avançar, el trajecte comença junt a la famosa església en runes, un lloc força concorregut, no només pel monument, també per la zona comercial que és allò, la fi de la Ku'damm. Les primeres coses cridaneres des de l'autobús són el KaDeWe (els grans magatzems alemanys) i, més avant, edificis com el de la Filharmònica o la Biblioteca Municipal. Però és la següent destinació una de les més remarcables.

Es tracta del punt neuràlgic per excel·lència, conegut com a Potsdamer Platz. És dels llocs més concorreguts a Berlín, una mena de Picadilly Circus de Londres. Ja als anys 20 del passat segle, era on més trànsit rodat hi havia de tota Europa. Va ser ací on es van instal·lar els primers semàfors (encara avui molts d'ells són com els d'aleshores), amb els seus famosos Ampelmänner, que són en l'actualitat un dels símbols més representatius de la ciutat. Molts d'anys després, es va convertir en un lloc desert i oblidat durant la Guerra Freda, ja que el Mur travessava aquesta important plaça. Però en caure aquest, i amb la Reunificació, la zona va ser reconstruïda totalment, transformant-se en un espai ultra modern. És ací on se celebra cada any la Berlinale des de 2000 i és ací també on es troba el Sony Center, un complex enorme, considerat quasi ben bé el cor d'aquest districte. Però quan més impressiona aquest centre (i tota la plaça) és de nit, amb tota la il·luminació.

Superat aquest punt, el trajecte continua lleugerament cap al sud-est, la següent visita és d'aquelles en què ens introduïm en la història més dramàtica de Berlín. En certes ocasions són visibles parts del Mur que recorden que no fa tant de temps que tot allò acabà, malgrat haver passat pàgina totalment. No obstant això, el tros de Mur que es veu a la foto de l'esquerra (feta a corre-cuita amb el bus en moviment) sembla més bé una paret normal i corrent d'un solar abandonat, però Berlín és plena de trams de Mur que s'han deixat per a la memòria. A la Potsdamer Platz, n'hi ha un altre, per exemple. I tot i que no impressiona gaire a la foto, imagineu-se'l al seu dia. No només era el mur: era tot l'espai de seguretat al seu voltant. En algun moment del tour, es pot veure fins i tot alguna torreta obsoleta de vigilància. O un pas fronterer que han preservat enmig del carrer. Aquest que dic és prou famós i no s'ha pogut arrestistir a l'espectacle del turisme, mantenint uns actors (dic jo) vestits de militars, com si encara existira una aduana soviètica-americana en aquell lloc conegut com a Checkpoint Charlie (foto a la dreta). Ara, vaig eixir una nit de festa, passant per allí a hores "intempestives", i ni aduana ni mitja, és clar XD

Prop del Checkpoint hi ha també el Museu Jueu, el qual també és visitat per l'autobús i té una forma ben curiosa, amb mini-finestres paregudes a talls que esgarren la façana, tractant de simular el patiment dels jueus durant l'Holocaust. Més endavant també es visita un monument amb el mateix significat, anomenat Memorial pels Jueus d'Europa Assassinats. A primera vista sembla un cementiri, ja que és una esplanada plena de blocs de cement per on s'hi pot passejar. El terra varia d'altura, de la mateixa manera que els blocs, i així és com representa tot el caos i els daltabaixos que van patir les víctimes. És digne de veure, i per la nit, amb un poc d'il·luminació, adquireix un aspecte prou tètric.

I com veig que això es fa més llarg del què havia pensat. Dividiré el missatge en dos, amb el qual puc publicar allò que tinc per ara, doncs no tenia planejat acabar-ho avui... D'aquesta manera, la part del trajecte que queda per contar és l'altra meitat que hi ha un poc més al nord i correspondria a la tornada cap al punt d'origen.

Ai... Això em passa per voler dedicar un post sencer a un tour pas per pas d'una meravellosa ciutat com Berlín... Ei! però jo encantat! més que us contaré :-P

Bon any!! -- Glückliches neues Jahr!!

Berlin, Berlin!!

2008-12-25T23:20:00.010+01:00

He trigat molt en acabar d'escriure aquest primer post (Berlín se'n mereix dos, com a mínim), però estic patint la greu gosseria d'hivern... Sense remei!

Afortunadament, per fi arriba el moment d'aquesta meravellosa ciutat anomenada Berlín. És la quarta més interessant del món en el meu rànquing (la tercera, d'entre totes aquelles que n'he visitades fins ara), i amb molta raó!

Per començar, el seu nombre d'habitants, menys de 3.5 milions (poc més que la meua estimada "Barçalona"), no ha de fer pensar que és una ciutat petita (parlant en termes de grans ciutats, natürlich!). Res més lluny de la realitat, ja que és molt, increïblement, extensa.

He fet la prova amb Google Earth: l'Avinguda Diagonal de Barcelona, des del Fòrum fins la Zona Universitària, té vora 10km (unes dues hores a peu, que ja ho vaig comprovar estant allí!); és a dir, de punta a punta de la ciutat pràcticament. A Berlín, des de l'Estadi Olímpic (a l'extrem oest) fins Alexanderplatz (al districte conegut com Mitte, és a dir, el Centre) hi ha poc més de la mateixa distància.

Per a moure's per la ciutat, el taxi és l'opció més còmoda, com en qualsevol lloc, però prou cara. Un dels més cars que he trobat mai a una ciutat (junt amb els d'Escòcia, i Regne Unit en general, que contaré en el seu moment), possiblement extensible a tota Alemanya. Ara bé, allà els taxis són majoritàriament (que no tots) Mercedes i BMW, com es pot veure en la foto que vaig fer a Frankfurt.

Com ja vaig comentar en un dels posts anteriors, a totes les ciutats que he visitat hi ha una gran cultura de bicis. Per tot arreu hi ha carrils per anar amb elles i sempre hi ha gent que les gasta. D'aquesta manera no hi ha molt de tràfic de cotxes, doncs tothom està repartit entre les bicis, cotxes, a peu i en transport públic. Una meravella de ciutats!!!! A més a més, els conductors respecten molt els passos de vianants, com a qualsevol lloc del nord d'Europa (no com al sud, que som més bèsties que res). Ara, que posats a ser meticulosos, tampoc són del tot correctes, ja que, amb el semàfor roig per a peatons, si tenen l'ocasió, creuaran igualet que fem ací (la gent va estressada!).

Bo, en quant a l'altre mitjà de transport que més vaig gastar durant la meua estada, el metro, cal dir que a les ciutats on he estat hi ha una xarxa triple: de metro subterrani, tramvia i trens de rodalia (que en gran part són subterranis, fusionant-se amb el metro). Pot semblar un tant confús, però tot és acostumar-se, com en qualsevol xarxa metropolitana. Llàstima que vaig passar allí molt poc de temps per habituar-m'hi... Em resultava curiós que, per a entrar dins les parades de metro subterrànies, no hi ha baranes ni portes que obliguen a ficar cap tiquet. Així que a primera vista podria fer pensar que comprar-ho depèn de la bona voluntat de la gent. FALS, perquè si et pilla un revisor, la multa pot ser monumental (cal dir que al tren sí he vist al senyor dels tiquets, però no al metro... supose que casualment).

Quan es disposa de poc de temps per visitar una ciutat, el millor és agarrar un bus turístic, el qual fa una volta per tot amb explicacions incloses. Ara bé, en un dia pot visitar-se tot el centre sense problema.

En el meu cas, vaig triar la primera opció, ja que vaig començar el meu recorregut prou tardet, a l'hora de dinar, moment en què vaig tastar el famós currywurst, o salsitxa amb curry, típic fast-food berlinès. Re bo!!! Curiosament, temps després i una vegada tornat a casa, vaig descobrir que aquell local de currywurst on vaig anar, era el mateix que sortia al documental de Planeta Finito (igual que un hotel del qual parlaré en el seu torn, sols que en aquest cas, aquest hotel el vaig buscar a posta després de veure com Paco León es divertia en ell)

El tour del bus on vaig pujar començava fora del Mitte, o Centre, junt a un lloc que no podeu deixar de visitar. Es tracta de l'Església del Record en runes, o Gedächtniskirche, just al sud del Zoològic, a la fi de l'avinguda Ku'damm (o Kurfürstendamm. Com a curiositat, el nom abreviat sona quasi igual que "Kuh Damm", el qual vindria a ser Avinguda de la Vaca XD).

Ku'damm és una de les vies més importants on es troben les principals botigues de moda, comparable a més als Camps Elisis de París. Si a la fi d'aquestos Camps, hi ha l'Arc del Triomf, a l'extrem oriental d'aquest bulevar berlinès es troba la famosa església. De l'edifici antic només queda el campanar, que ha quedat dret com a recordatori de la Guerra, anomenat col·loquialment queixal buit, i al seu costat van construir altres dos edificis que solen ser coneguts com el pintallavis i la polvera, per la seua peculiar forma.

Una vegada ací, començava la meua volta en autobús per la ciutat, la qual contaré mooooolt aviat. Ho promet!!! Promesa de Nadal! XD

Històries de trens

2008-11-25T20:27:00.005+01:00

El trajecte entre Hannover i Berlín és digne de menció (com és d'esperar amb totes les meves aventures en tren).

Resulta que el vagó on estava el meu seient era el número 23. Quan el tren va arribar, aquell que em quedava més a prop era vora el número 30 o el 40, i vaig pujar a un d'ells ràpidament ja que Jaume em va dir que deixaven poc de temps per pujar-hi, i que seria millor buscar el meu des de dins.

Efectivament, al poc de pujar-hi, el tren va començar a moure's.

Jo vaig anar en la direcció en què pensava que estaria el 23, amb tot el què allò implicava: carregat amb la motxilla i la maleta, passant pels estrets corredors plens de gent... Fins que vaig arribar a una porta que estava tancada i no podia creuar. "Doncs serà cap a l'altra direcció", vaig pensar. Torna a anar cap arrere, tren ja en marxa. Vaig mirar els números dels vagons per si de cas, i em va estranyar, se suposava que anava bé. Aleshores vaig preguntar a una treballadora i em deia que no, que era en l'altra direcció. Òbviament, si no és per una banda, serà per l'altra. Vaig anar doncs cap al principi. Uff, quin cansament! Després de molt de caminar... una altra porta tancada!!! com era possible? Un altre treballador em va dir que en direcció contrària. "Però si la porta està tancada!". Era cap allà, però no podia passar.

Ho vaig tornar a intentar, per si de cas estava encallada, ves a saber... Però no, igual. Camina que camina i vaig acabar més cansat que el món allà enmig. Així que finalment vaig quedar-me junt a la porta del vagó, que hi havia un espai ample on deixar els trastos i quedar-me recolzat a la paret, compartint lloc amb una altra persona (que no sé si li passava el mateix que a mi o és que estava allí perquè no tardaria en baixar-s'hi), fins que arribara algun revisor. Afortunadament, no va trigar molt.

Li vaig preguntar a l'home i després de mostrar-li el meu paper i comprovar on tenia el seient va explicar-me que els vagons estan connectats de 10 en 10. Per això no podia passar del 30 al 29! Quina gràcia!

Així que el revisor em va dir que no hi havia cap problema en seure a qualsevol lloc lliure que hi haguera. Llàstima que no hi havien dos seients junts lliures, de la mateixa manera no hi quedava molt d'espai per deixar la maleta. I allí estava jo, embotit en un seient amb la motxilla i la maleta durant gairebé tot el viatge.

Per sort no se'm va fer massa llarg. I en poques hores (vora les 22:20h) arribava a la Hauptbahnhof de Berlín, una estació gegantina (la més gran d'Europa, de fet) i impressionant, doncs podria passar fàcilment per un aeroport amb aquelles dimensions.

Ja estava per fi, en aquella fabulosa ciutat a la qual està dedicat el proper post. I encara no m'ho creia, tot i llegir perfectament "Berlin" a l'entrada, per una banda, i per l'altra, la sempre omnipresent Fernsehturm, que es veia de lluny, el símbol de la ciutat.

Hannover (2a part) - Neues Rathaus

2008-11-13T10:58:00.005+01:00

Continuem amb el tour per Hannover per parlar del meu altre edifici preferit, i un dels emblemes de la ciutat.

Entre una de les parades llargues, de les quals feia menció al post anterior durant la ruta de la línia roja, la més important va ser la del Nou Ajuntament, un edifici força impressionant per les seues dimensions, tant per fora com per dins, i pels seus immensos jardins. Dalt de tot de la seva cúpula és possible pujar-hi per tal de fer un colp d'ull a tota la ciutat i gaudir d'unes panoràmiques precioses.

En aquest edifici tot és grandiós. Des de l'exterior ja dóna la sensació d'enormitat, i això s'experimenta molt més dalt de tot, amb les meravelloses vistes que brinda. Més bé sembla un palau, tot i que ja des de començament va ser ideat, a principi del segle XX, per a convertir-se en el nou ajuntament.

Per dins, també pot sentir-se la sensació d'amplitud per l'altura de la cúpula. Però entre altres coses, d'ací em centraré en les maquetes que hi ha exposades de la ciutat. Es tracta d'un total de quatre, que representen Hannover en diferents èpoques, en les quals s'hi pot observar els principals canvis soferts.

En primer lloc s'hi veu tal com era el 1689, ciutat medieval acotada per la muralla; el 1939, molt més gran i tot just abans de la Guerra; el 1945, acabat el conflicte, amb la ciutat totalment destruïda, la que més impressiona (tot i que a la foto potser no s'arriba a apreciar bé); i Hannover en l'actualitat, una ciutat moderna, i totalment recuperada.

Llevat que l'ajuntament en sí mateixa ja és una passada, com ja he dit i redit adés, aquestes maquetes són una de les coses més curioses de la visita, i relata de manera molt visual l'evolució d'una ciutat que va patir un drama amb la guerra, però que va saber eixir endavant malgrat les adversitats (tot i que semble un tòpic!).

.........................................

Finalment, per a acabar de contar les excursions per aquesta ciutat, mencionaré una altra curiositat. Es tracta d'un punt al centre antic, davant de l'Església del Mercat, o Marktkirche, en el qual hi ha marcada al terra una creu. Aquesta creu indica que és l'únic punt des d'on es poden veure els quatre campanars de la part històrica de Hannover, incloent-hi la que està tot just davant.

Òbviament, però, no són les úniques curiositats. Ara bé, mencionar-les totes em donaria per a un altre post, i ara ja li toca el torn a Berlín.

Només em queda per afegir que Hannover és una ciutat molt bonita. Potser no és tan coneguda com altres ciutats alemanyes, però paga molt la pena de visitar-la.

Hannover (1a part)

2008-11-11T13:40:00.003+01:00

I continuem amb el repàs dels meus viatges. Ara és el torn de la capital de la Baixa Saxònia, la qual també és coneguda com a "ciutat verda" degut a la gran quantitat de jardins que hi ha per tot el municipi.
Com de costum en aquests darrers viatges, el primer contacte que vaig tenir amb Hannover va ser a l'estació de trens Hauptbahnhof, on m'esperava Jaume, un amic de classe d'alemany que treballa allí, per anar a sa casa. Precisament, la meua ruta germànica em va dur cap a allí per visitar-lo i, així de pas, conèixer una ciutat que era desconeguda del tot per a mi.

A la imatge anterior es pot veure la susdita estació, amb una galeria comercial per baix d'aquesta, que la creua i continua molts metres arrere, en línia amb un carrer que va per sobre, el qual és ple de botigues. Això fa, com tinc entès, que tota aquesta siga la zona comercial més gran d'Alemanya. A més a més, per dalt, el carrer és només de vianants, amb el qual no hi ha cotxes i, llevat de la quantitat de gent, resulta un passeig agradable.

Una de les característiques de visitar Hannover és la seua roter Faden, o línia roja, que està traçada al terra i va guiant per tota la ciutat durant uns 4km, amb numerets en cada punt interessant on hi ha alguna cosa que veure. Això, junt amb un llibret que es compra al punt 1 (l'oficina de turisme) per 2.50€, dóna per a una guia molt completa que es pot fer en menys d'un dia. Jo la vaig començar vora el migdia i la vaig acabar sobre les 17h o 18h de la vesprada, fent parades més o menys llargues segons el lloc, descansant per a dinar, etc.

Entre els edificis que més em van agradar d'ací estan l'església d'Egidi, o Aegidienkirche, la qual es troba en runes des de la II Guerra Mundial. És prou cridanera per aquest fet, doncs es mantenen dretes les seues quatre parets i el campanari, però no queda res del seu sostre. Afegint-li la vegetació roja i verda que recorre els murs per l'interior, li dóna un aspecte fantàstic. Tant és així que sovint moltes parelles trien aquesta església per casar-s'hi.

El següent edifici que trobe és dels millors de la ciutat és el Nou Ajuntament, o Neues Rathaus, però d'ell en parlaré al següent post, ja que són tants els detalls que vull contar sobre Hannover, i tantes fotos, que es mereix dividir-ho en dues parts!

Molt aviat, la continuació.

Google Street View

2008-11-06T19:57:00.003+01:00

Fem un parèntesi en la crònica de viatges per parlar (per segona vegada) de Google Earth, i és que cada dia ens sorprèn amb novetats que paga la pena mencionar.

Primer van ser les fotografies del planeta sencer des de l'aire (o des de satèl·lit, millor dit). Després, la possibilitat donada als usuaris d'afegir fotos geoetiquetades i crear edi ficis en 3D (amb el consegüent simulador de vol). L'última nova incorporació és Google Street View, també disponible a Google Maps (mapes on-line), que fa un pas endavant en la tridimensionalitat; en altres paraules, ens permet "passejar" arreu mitjançant imatges de 360º.

És com ser al lloc mateixa, ja que no només es pot girar la foto en totes direccions. També s'hi pot avançar pels carrers com si es tractara del cotxe que fa les fotos, un cotxe com el de la imatge, amb una càmera incorporada.

És impressionant tornar a fer una volta pels carrers de Nova York, fent pràcticament els mateixos trajectes que feia quan hi vaig estar. El qual és molt útil per a orgatitzar propers viatges i visualitzar, per exemple, on es troba un hotel.

També són dignes de menció les situacions curioses. Ja amb les fotos des de l'aire hi havia gent que es dedicava a buscar imatges cridaneres. Ara, amb la nova perspectiva a l'altura dels vianants, és més fàcil de trobar-ne. Com accidents de cotxe o gent pixant enmig del carrer.

La polèmica pel dret a la privacitat està servida, tot i que Google ja s'ha encarregat de difuminar les cares de les persones i les matrícules dels cotxes. De tota manera, les fotos són situacions que hom podria veure al carrer sense cap problema.

De moment, no s'hi pot visualitzar tot el món. Si no recorde malament, es troba disponible als EUA, Europa, Japó i Austràlia, però pretenen ampliar-ho. En el cas de València, només es pot fer un tour per la capital i part de l'àrea metropolitana, incloent-hi quasi tota Burjassot.

Quasi tota. Justament s'acaba dos carrers abans d'arribar al límit municipal i, per tant, a un carrer de ma casa. Llàstima. Espere, però, que ho solucionen aviat ja que faria il·lusió...

Frankfurt am Main & Mainz

2008-11-01T00:59:00.005+01:00

Comença ací (per fi!) el resum dels viatges del senyor corresponsal. El primer capítol d'aquest reportatge-blogger ja pot suposar-se pel títol del post.

Després d'un trajecte nocturn en bus des de València fins a Tarragona, un taxi fins a Reus (com que vaig arribar de matinada no hi havia on preguntar per saber on parava l'autobús cap a l'aeroport), l'avió a l'aeroport de Hahn i hora i mitja d'autobús des d'allí fins a la ciutat, vaig arribar per fi a Frankfurt.

Es tracta d'una mini Nova York. I és que s'ha de notar que és la capital financera d'Europa, amb gran quantitat de gratacels i oficines i bancs, etc. També, però, és com NYC en miniatura per la seva varietat cultural i vitalitat.

Un dels avantatges que té és que no és massa gran, o al menys el centre no ho és, sent possible d'anar al casc històric des del districte financer en qüestió de minuts a peu. Això li dóna a la ciutat un contrast molt interessant, ja que és molt fàcil parar-se davant d'una plaça antiga, d'arquitectura tradicional alemanya, per a girar un carrer i trobar-se de sobte amb tot un bosc d'edificis alts.

Altre aspecte que em va cridar l'atenció, i que observaria després a totes les poblacions que vaig visitar, va ser la quantitat de carrils-bici per tot arreu. I quan dic per tot arreu, vull dir això mateix, sense excepció. És una cosa que explicaré al post sobre Berlín, però les bicis fan més habitable qualsevol lloc.

És una ciutat que a primera vista sembla prou agradable, a mi em va agradar força. Qui sap, la meua intenció és fer algun dia la beca erasmus a la veïna Mainz (30min d'allí).

.....................................

En quant a Mainz... malauradament tinc poc a dir.

He arribat a la conclusió que els trens i jo no som bons amics, tot i el meu esforç de dur-me bé amb ells. Això vol dir, en altres paraules, que em vaig fer un cacau amb ells i vaig baixar a l'estació que no era (Mainz Nord). Per no voler esperar més i no donar més voltes, vaig decidir d'anar a peu fins a l'estació central, o Hauptbahnhof (a la foto de baix).

Mala idea. Estava molt lluny, i sense mapa (millor dit, amb la pàgina d'una guia on eixien els voltants de l'estació central), sense orientar-me, i a un barri exterior industrial i buit de gent (ara bé, açò no implicava de mala mort ni perillós!).

Una vegada arribat al centre neuràlgic, vaig voler anar a la (meva possible futura) Universität. Segona mala idea. No m'aclaria ni amb un mapa acabat d'adquirir, ni senyals de tràfic, ni indicacions de la gent. Aquell tros fins la universitat semblava un laberint!

Així que com es feia tard, vaig decidir d'anar a veure altres coses. No vaig tenir temps de molt, sincerament. Al menys vaig poder quedar amb Jonas, un vell amic d'allí que va estudiar a València, i la nit va estar millor. Primera nit de festa a Mainz. Ja hi tornaré, ja. Quan siga erasmus...

Per a tornar a Frankfurt, de nou un cacau amb els trens. Vaig comprar un tiquet senzill, i vaig pujar a un tren que era express. No em vaig adonar d'allò fins que vaig pujar, però quan va venir el revisor em vaig fer el boig i ell, molt amable, em va dir que a la següent parada podia fer transbordament.

Inútil de mi!!!! que només em quedava una parada podria haver-me esperat!!!

Vaig estar esperant el tren, hores i hores, i a la pantalla deia que fins les 6h de la matinada no arribava el següent (no recorde quina hora era, però n'havien de passar moltíssimes). Allí estava jo, begut, adormit (dormint i despertant-me de vegades), esperant a l'andana.

Una d'aqueixes vegades que desperte, se m'il·luminen les idees: «com pot ser? si als horaris ficava que hi havia més freqüència que aquesta durant tota la nit!». I se'm va ocòrrer anar una altra andana que estava a fer la mà i... bingo!!

Bo, en fi, una altra experiència a afegir al bagul de situacions en què he passat la nit al carrer durant els meus viatges... XD

Reality turc

2008-10-28T09:48:00.008+01:00

Ja sé que aquest post és una referència a una referència d'un altre post. De fet, sembla més bé una llegenda urbana (per allò d'haver-li passat a l'amiga d'un amic, i tal), però no m'he pogut resistir de postejar-ho jo també, per surrealista.

Si no teniu temps de passar-vos pels blocs enllaçats, us faré un petit resum.

Imagineu una situació d'aquelles que, per molt que us la conten, no deixa de ser increïble. Imagineu, doncs, que passejant per Barcelona us para un grupet amb càmeres de televisió. Fins ací prou normal, no és massa difícil trobar-se als de la TV fent entrevistes a la gent.

Què diríeu, però, si ells mateixa, en comptes de fer-vos unes preguntes, us ofereixen fer un viatge arreu d'Europa per tal de gravar un reality show en el qual aniríeu d'un lloc a un altre passant proves?

Jo, personalment, em quedaria bocabadat i patidifuso. Amb cara de "m'ha tocat la loteria i no hi vaig participar" :-O

La xicona en qüestió ha acceptat el repte després de pensar-s'ho i repensar-s'ho i consultar-ho. I sembla que ja estan en marxa, doncs ahir van fer nit a Barcelona, però avui ja se n'anaven cap a França a aglutinar més gent per a un programa de la TV turca (hauré de consultar als meus contactes a Turquia si l'estan emetent en directe).

Ja tinc una nova ídol, i es diu Marina Domingo. Si em teniu agregats a Facebook, sabreu que aquest matí m'he fet fan d'ella. Imagineu com corren les notícies que ja té club de fans en aqueixa xarxa social...

PS. A la imatge, "The Amazing Race" és un altre reality de viatges que emeten al canal SETenVEO amb el nom de "El Gran Reto", quelcom igual a "Pekín Express" de Cuatro.

Mal corresponsal

2008-10-25T22:24:00.010+02:00

La Nau avisa que el seu corresponsal a terres germàniques i escoceses està d'un gos per a escriure que no és normal (o sí, degut a una setmana non-stop a base de sessió diària de gimnàs i Gong Fu que òbviament li lleven les ganes).

Tot i així, ja ha sigut severament amonestat i molt aviat Emdennor començarà a contar les seues experiències per Tarragona, Frankfurt, Mainz, Hannover, Berlin, Liverpool, Glasgow i Edinburgh.

No se n'aneu massa lluny, que aviat hi arribaran notícies.

PS1. Foto superior: Porta de Brandenburg, a Berlin. Foto inferior: Castell d'Edinburgh. Fotos ambdues fetes pel senyor corresponsal.
PS2. En veritat, seria un poc friki amonestar-se a un mateixa, molt més ho seria de fer-ho severament... Afortunadament, només són paraules; tot i que això ja no em lleva el títol innegable de Friki Major de la Galàxia...

Somiant despert

2008-10-16T00:50:00.010+02:00

Només em basta una simple imatge per posar-me a somiar.

Però és un somni que m'envaeix despert; de fet, més que un somni és un desig, i és que el desig de viatjar és incombustible. Tot i haver arribat fa poc de fer dos viatges en menys d'un mes, i havent-me recuperat anímicament i física d'ells, hi torne a somiar.

Dies enrere escrivia al Facebook, dins el meu estat, que tenia en ment anar a Barcelona abans que acabara l'any. Ja és prou que se'm passe pel cap, que no pararé fins que puga acomplir-ho. Així funciona el meu cervell. I això que encara estic a l'espera que em donen el vist-i-plau per a anar-me'n a Finlàndia entre gener i febrer (això és degut que aniré a visitar a Cristina, i m'ha de confirmar les dates en què puc anar-hi).

Ja és prou també que parle amb algú i ens posem a fer projectes de viatges. Aleshores ja l'hem cagada... És inevitable... Em pose a fer plans des d'ara fins a dos o tres anys després: quins llocs visitaré, en quin ordre...

I se'm passen les hores. I ara, així estic, somiant despert de matinada, quan m'hauria d'haver anat a dormir fa estona i matinar per demà, a més de per somiar de veritat... DORMINT.

M'estic anant!!!! (2a part)

2008-09-26T22:52:00.007+02:00

La Nau torna a avisar als lectors que el seu ja famós corresponsal se n'anirà a Escòcia la setmana que ve. Dilluns, de camí cap a Anglaterra, visitarà Liverpool durant un dia i a continuació anirà en direcció a Glasgow i Edimburg, on passarà una i dos nits, respectivament, per tornar a Liverpool dijous i acabar el seu (possiblement) darrer viatge de l'any 2008 al dia següent, en què pujarà a l'avió de tornada a València.

De la mateixa manera que en el viatge a Alemanya, intentarà Emdennor mantindre al dia la informació sobre la seua segona estada en terres britàniques. I si no, tranquils amics, ho farà després a mode de balanç viatger (perquè encara queden pendents de contar les experiències germàniques!).

PS. Com ja és costum a la Nau, una imatge de benvinguda al país (total, és el segon post en què faig això, però donada la curta vida d'aquest bloc, queda declarat, ací i ara, com a tradició), aquesta en anglès i gaèlic escocès.

La (re)Fundació

2008-09-24T23:56:00.002+02:00

Fent menció d'una gran obra literària d'Isaac Asimov, faig l'anunci de la reactivació oficial de l'Espai Politemàtic.

Temps arrere vaig explicar que em mudava a un altre lloc internàutic i que d'aquesta manera creava una altre bloc. També deia que no estava molt segur de deixar de banda el primer, i que hi continuaria ampliant les llistes de pel·lícules, llibres, música, etc.

Post rere post a la Nau, vaig adonar-me'n que els temes no eren tan "politemàtics" com en l'anterior bloc, així que vaig decidir que per a certs assumptes, és a dir, aquells que corresponen al lema de la pàgina ("una ullada al món", o el que vindria a ser: viatges, potser llengües, curiositats del món, etc.), escriuria al segon. Per a la resta, el primer bloc.

Serà interessant mantindre dos blocs alhora, tot i que en un futur hi podrien ésser més, segons com els vaja tematitzant...

PS: li faltaria una remodelació (a tots dos, la veritat), així que de moment penje ací la imatge que hi ha actualment de capçalera, però no m'agrada molt... era un experiment de Photoshop, i queda massa carregada...
PS2: post postejat (valga la redundància) a ambdós blocs, llevat parcialment de l'anterior PS.

@Berlin

2008-09-18T05:08:00.006+02:00

Ich bin in Berlin...
Ich bin in Berlin...
Ich bin in Berlin...
Ich bin in Berlin...
Ich bin in Berlin...
Ich bin in Berlin...

No tinc més paraules. Simplement és Berlin, única com ella mateixa. Tan única com única és New York i tan única com Barcelona...

Ich bin in Berlin...

M'estic anant!!!!

2008-09-14T22:50:00.006+02:00

La nau d'Emdennor avisa als lectors que pròximament enviarà un corresponsal a Alemanya, a cobrir curiositats vàries d'aquell país.

D'ací un parell d'hores, Emdennor pujarà al bus que el durà fins a Tarragona, on agarrarà demà a les 8h un avió direcció Frankfurt am Main i visitarà en només cinc dies la susdita ciutat, a més de Mainz, Hannover i Berlin.
.
.
.
Us mantindré informats (això espere!)

Traductors de poca monta

2008-09-10T13:00:00.009+02:00

Un dia fa poc vaig sentir la curiositat de provar com era el meu bloc clicant al traductor que hi vaig instal·lar. És clar que no m'esperava gran cosa, i de fet només el tinc per ajudar a llegir a aquells lectors que passen per ací i no entenen el català.

Vaig començar amb el castellà. Realment les traduccions no estaven gens malament. Alguns errors, però crec que se sobreentenien prou bé.

Del francès no puc opinar ja que no sóc un expert en aquella llengua. Ara bé, amb l'anglès hi trobava a muntó d'errors. El més greu, el títol. Tècnicament està ben traduït: nau = plant (això sí, nau industrial). Aleshores com pot saber un programa que és aquesta la traducció que vull? jo realment em referia a un vehicle, de manera que nau = ship / craft... No ho pot saber, tampoc hi ha cap context on emmarcar-ho.

En resum, per als anglòfons, aquest bloc és una mena de magatzem on ficar curiositats del món, i no un aparell volador per anar pel món. Dos matisos força diferents, no?

Per altra banda, quan vaig estar tafanejant, me'n vaig adonar d'una cosa que malauradament no em sorprén gaire perquè ja hi estic acostumat. És fàcil imaginar-s'ho, i és que els susdits traductors només treballen amb la varietat oriental de la llengua. I com he dit, ja m'he acostumat... els correctors ortogràfics funcionen igual, i això no em sembla gens bé.

Les variacions ortogràfiques i lèxiques són típiques de les llengües pluricèntriques, i com a tals haurien d'estar acceptades totes elles al no existir un estàndard únic. Si no, continuarà passant que consideraran incorrectes alguns temps verbals, o alguns possessius, per no parlar dels substantius. I en un corrector això té igual, simplement ho tens subratllat en roig i au, però en un traductor és més problemàtic ja que deixa la paraula com a intraduïble.

Lliçons de pronúncia

2008-08-18T23:47:00.006+02:00

Fa 10 dies que van començar els Jocs Olímpics a Beijing i tot el món està espectant de les competicions esportives. Tot i que no tinc massa temps de seguir-ho a causa del treball, m'agrada estar informat sobre l'assumpte. Ara bé, després d'aquesta introducció que se m'ha allargat més del compte, no escriuré, però, d'esport... sinó d'altre tema que no hi té res a veure.

Ja des de començament de l'event, vam veure o vam sentir a parlar del fabulós espectacle d'obertura de la competició, creada pel director de cinema Yimou Zhang (o Zhang Yimou, en l'ordre xinès de cognom i nom). Igualment parlen d'altres personalitats d'aquell país amb noms impronunciables... o no tant?

A TVE sentia dir, de l'home mencionat anteriorment, θang llimú (llegiu θ com z castellana o th anglesa) o, segons CNN+, iang imou, a un país anomenat iongguo, quan el més correcte hauria d'haver sigut pronunciar zh (ho tractaré d'explicar de manera aproximada i senzilla) ficant la llengua en la mateixa posició que quan es pronuncia una r anglesa i tractar de fer el so tx, i guo com a kuò.

A banda dels Jocs, l'altre dia sentia a la ràdio parlar sobre les bandes sonores d'algunes pel·lícules, composades per Hans Zimmer, cognom que van pronunciar com a θímer quan hauria de ser més semblant a Tsima. Per no parlar dels jugadors de futbol... Encara em fan mal les oïdes quan sentia pronunciar els noms turcs durant l'Eurocopa.

No es tracta de ser tiquismisquis. Un mitjà de comunicació hauria de tenir cura d'això, està en joc la veracitat. Igual que no els importa això, es podria pensar que no els importa aprofundir en tal o qual cosa, de la mateixa manera que "certs" (per no mencionar-ne) diaris gratuïts tenen les seues fonts a la primera plana que troben a Google.

I aquesta situació ja està solucionada, per exemple amb l'anglès (home... de vegades diuen cada aspardenyà que fa por, però al menys ho intenten), ja que és una llengua que coneix tothom i qualsevol se n'adonaria de l'error. O amb el català a les televisions estatals, s'ha de notar que és la segona llengua més parlada ací; vull pensar-ho. O als comentaristes de futbol a Alemanya, que potser no s'emocionen tant emetent un partit, però ves per on, al menys quelcom bo han de tenir...

PS. A la imatge estan les mascotes dels Jocs Olímpics, els noms de les quals ve de cadascuna de les síl·labes de Beijing huanying ni, que vol dir "benvinguts a Pequín".

Foto del dia

2008-08-01T00:58:00.007+02:00

Si escric sobre el Sol de mitjanit, molts pensareu en els països escandinaus i un dels seus reclams turístics, consistent en aquell bonic fenomen que s'hi dóna a l'estiu quan, tal com diu el seu nom, pot ser vist el Sol quan se suposa que hauria de ser de nit.

No vaig a explicar per què passa, per a això ja està la viquipèdia. I tampoc vaig a parlar sobre els susdits països, sinó d'un lloc molt més llunyà.

Fa exactament 12 dies, la sonda Phoenix va fotografiar per primera vegada a Mart el Sol en franges horàries nocturnes, i ens ha deixat aquesta bonica postal.

Bon cap de setmana!

Google Earth

2008-07-23T13:40:00.007+02:00

Comencem el nostre viatge anant de la Terra al cel...

Un dels meus diversos entreteniments a internet és Panoramio i Google Earth. Al primer dels mencionats solc penjar fotos, les quals vaig fent de tot arreu per tal que després puguen ser vistes al segon. Val a dir que tot just comence a penjar-n'hi, però no descarte demanar-vos que us apunteu quan vulga mostrar-vos fotos.

El cas és que des que tinc el Mac no havia tornat a penjar fotos a Panoramio, i tampoc no m'havia descarregat el G.E. I fa pocs dies ho vaig fer i em vaig dur unes bones sorpreses.

Primera impressió, quan inicies el programa i s'apropa la Terra, la imatge està molt més millorada (o això em sembla a mi, serà cosa del Mac?), incloent-hi l'ombra produïda pel Sol. Ara bé, aquella ombra desapareix quan s'acaba de carregar el globus.

Tot i així, descobrisc una nova opció que abans no hi era. Es tracta d'afegir llum solar, amb l'opció de variar el temps per tal que aparega enfosquida una regió o una altra del planeta. Ooohh!!! Però tot just al costat d'aqueixa opció n'hi ha una altra. Canviar entre Cel i Terra??? Quina grandíssima novetat! Es pot visualitzar el cel nocturn tal com és vist des de la Terra!!

Fa temps n'havia sentit a parlar, però pensava que seria un programa diferent, de la mateixa manera que existeix la versió per a Mart i, crec, la Lluna, independents de Google Earth.

I les sorpreses no acaben ací. No sé des de quina versió existirà, però també hi ha un simulador de vol que les primeres vegades és molt difícil de controlar. La gràcia és que si no ets capaç de controlar-ho, sempre pots estampar-lo contra un edifici 3D qualsevol que no t'agrade :-P

Comença el viatge (de nou?)

2008-07-16T19:39:00.001+02:00

Queda inaugurada la Nau d'Emdennor, la qual ens durà a llocs mai vists més enllà de la imaginació, no apta per a gent 0% friki (o sí...).

Frikades a banda, després d'anunciar que no volia continuar amb MSN Spaces i deixar l'Espai Politemàtic parat, per fi m'he decidit de començar un altre bloc. Tot i que no sé encara si continuaré en la mateixa línia que l'anterior (és el més probable, però tractaré de currar-m'ho més i no viure simplement de penjar vídeos).

Intentaré d'actualitzar sovint. Ara bé, com que dilluns passat em van operar del nas per problemes respiratoris, encara estic una mica amb molèsties i maldecaps, així que no estic gaire inspirat, la veritat.

Fins aviat i benvinguts a la meva nau ciberespacial! XD
(no ho puc evitar, em surten frikades cada frase)