Foto del dia

No hi ha fenomen tan rutinari ni periòdic, però bonic de presenciar al cel no obstant tot, que el Sol ixent, i més en concret, el moment abans de la seua eixida. Sí senyors, hi estem tan acostumats a ell que no ens hi adonem (també hi compta que molts encara dormen aleshores, d'acord), malgrat regalar-nos la vista amb tot un seguit de colors i tonalitats.

La foto està feta en aquest moment, també molt psicològic (o biològic), doncs tot desperta i un nou cicle comença, i açò sempre és símbol de renovació. El paisatge també acompanya, amb el llac en primer pla.

No, no és l'Albufera de València tot i semblar-ho (a primera vista, pot parèixer el mirador que hi ha a l'Embarcador del Pujol, sempre ple de guiris i/o domingueros, pel qual hi passe tots els caps de setmana per anar a treballar). En realitat és el llac Tuggerah, a Nova Gal·les del Sud, a Austràlia. Ara que per la seua situació geogràfica, té moltes similaritats amb la susdita Albufera.

Però si us hi fixeu bé, hi ha un fenomen al cel molt poc freqüent, o al menys no és tant corrent com l'albada. Em referisc òbviament als astres que llueixen allà dalt, els quals formen una conjunció de tres planetes (Mercuri, Júpiter i Mart, en ordre de dalt a baix) i la Lluna. A més a més, el nostre astre veí mostra una cara peculiar, causada pel reflex de la llum solar en la Terra, la qual es torna a reflexar en la Lluna, provocant que aquesta puga veure's com si estiguera plena, tot i que amb una menor intensitat. És l'aspecte conegut com a llum cendrosa.

En aquest enllaç està el bloc de l'autor de la foto, Mike Salway, on hi podreu trobar-ne més dels moments anteriors, quan encara és nit tancada. Resulta interessant de veure la conjunció i el paisatge a mesura que va clarejant el dia.