Liverpool i Preston

Per fi tinc una estona per acabar d'escriure aquest post. Ací comença, doncs, el relat de la meua visita a Alba (Escòcia, en gaèlic escocès).

Igual que al viatge a Alemanya, vaig passar per quatre ciutats. Ara bé, dos d'elles ni tan sols eren escoceses, sinó angleses. El meu avió des de València arribava a Liverpool, la qual no vaig tindre l'ocasió de visitar tant com haguera volgut en un principi.

Al menys, des de l'Aeroport de Liverpool (que, com es veu a la foto, té el nom de John Lennon) fins a l'estació de trens de Lime Street vaig poder gaudir d'un recorregut amb autobús d'un típic dia plujós per la ciutat. Bé, més que ploure, hi ruixava. Entre els edificis que em van cridar més l'atenció (per conèixer-los d'avantmà), vaig ser capaç de trobar en la distància a les dues catedrals, l'anglicana i la metropolitana, més moderneta aquesta última.

En arribar allí, vaig comprar un bitllet cap a Preston, la meua següent destinació, ja que amb anterioritat havia reservat per internet una plaça d'un autobús de baix cost per anar des d'allí fins a Escòcia, més concretament a Glasgow. El tren eixia d'allí més tard, per tant, tenia una mica de temps per menjar alguna cosa i pegar una volta pels voltants (valga la redundància). No massa lluny, però.

Des de la meua situació era visible la Radio City Tower (oficialment, Saint John's Beacon), una torre similar a aquelles a què ja m'he acostumat a veure en moltes ciutats, sobretot d'Alemanya, davant la qual hi havia una pantalla gegant de televisió, com si allò fóra un Picadilly Circus o Times Square en miniatura, molt en miniatura.

Afortunadament, l'estació estava al centre de Liverpool, i els seus voltants donaven per a molt, sense haver d'anar massa lluny. De fet, només sortir d'allí, a banda de la imatge que es veu a la foto de l'esquerra, estava un dels edificis més bonics de la ciutat. El més bonic per a mi, dels pocs que vaig poder tenir el plaer de visitar. Es tracta de Saint George's Hall, que, junt a la Biblioteca Central, la Galeria d'Art, i d'altres, forma un conjunt clàssic preciós.


Arribat el temps de pujar al tren, em vaig dirigir, com ja he dit, cap a Preston. D'aquell lloc vaig poder veure encara molt menys que a Liverpool. No hi vaig fer cap foto pensant que a la tornada tindria més temps de fer-les (no va ser així), però bé, només cal passar-se pel Google Earth, teclejar "Preston" i veure l'estació de trens o la d'autobusos.

Entre ambdues estacions està el carrer Fishergate, per on vaig haver de passar. Es veu que és, sinó el que més, un dels carrers més comercials, doncs estava ple de gent amunt i avall, amb botigues, locals de menjar (un darrere l'altre), centres comercials, etc.

Una vegada a l'estació d'autobusos, i localitzada la porta per on eixiria el meu bus, vaig posar-me a buscar un lloc on dinar, just en front de l'estació, on vaig trobar una altra galeria comercial que anava a eixir a un carrer paral·lel on hi era (per a variar) un altre mercat a l'aire lliure.

D'aquesta ciutat, doncs, puc dir que vaig veure una mica de la seua vida comercial.

Al següent post, després d'un llarg viatge en autobús (no massa quan, com al meu cas, s'hi va mig dormint), xafarem la meva veritable destinació, Escòcia, i visitarem Glasgow. I parlant de dormir, me'n vaig ja al llit que és tard i demà he de treballar prou de matí!